La meva humil i dolça història amb les nenes de la Casa de la Misericòrdia es remunta uns deu anys enrere....

Tot va començar a Sant Andreu de Llavaneres . Cada dia les rialles i crits llunyans d’unes nenes em feien sortir a la terrassa, sempre a la mateixa hora del matí o de la tarda, i les veia passar en fila índia per la vorera de sota casa. Carregades amb les seves tovalloles i flotadors pujaven acompanyades per tres religioses. Anaven cap a la piscina municipal per fer el bany, doncs a la casa de colònies encara no en tenien.