Imprimeix

La meva humil i dolça història amb les nenes de la Casa de la Misericòrdia es remunta uns deu anys enrere....

Tot va començar a Sant Andreu de Llavaneres . Cada dia les rialles i crits llunyans d’unes nenes em feien sortir a la terrassa, sempre a la mateixa hora del matí o de la tarda, i les veia passar en fila índia per la vorera de sota casa. Carregades amb les seves tovalloles i flotadors pujaven acompanyades per tres religioses. Anaven cap a la piscina municipal per fer el bany, doncs a la casa de colònies encara no en tenien.

A la fi un dia em vaig decidir a oferir-me, com a mestra , pel que fos necessari. Em vaig posar en contacte amb el capellà del poble, perquè també les havia vist els diumenges a missa i vaig suposar que les coneixia. Ell em va donar el telèfon de la responsable, Sor Basi .

Que poc m’imaginava jo que, a partir d’aquell dia que vaig pujar caminant fins darrere el cementiri on era Can Masriera, on feien colònies d’estiu; ja em quedaria lligada de per vida a aquelles caretes innocents i alegres i als seus angelets de la guarda: Sor Rosalia, Sor Idèlia, Sor Basi i Sor Rosa.

Des de llavors cada dia hi anava a donar un cop de mà amb els deures d’estiu, sobretot d’anglès. Desprès de recollir, fer els llits i neteja de la casa , fèiem de tot: manualitats, cançons, deures, festes, excursions, jocs, piscina , platja.... i la festa major del poble !! amb els correfocs, les atraccions, els balls, la xurreria, etc... com cada estiu.

 A partir d’aquell any Sor Rosalia, amb la seva delicadesa i dolcesa, em va demanar si també podia cooperar amb elles a la Residència de La Casa de la Misericòrdia al Raval de Barcelona i.......... fins avui.

Unes nenes han anat marxant i d’altres noves han vingut, igual que les sors i les noves educadores però l’esperit és el de sempre.....: estimar a Déu a través d’elles.

Montse Cavaller Galí
mestra i voluntària